Sèrie#1 - House M.D.

Brutalment honest. Així és com descriu tothom al metge més sarcàstic de la televisió. En cada capítol d'aquesta sèrie, Gregory House, doctor especialista en enfermetats infeccioses, intenta solventar el cas (per ell un trencaclosques) que li ofereix el pacient. Per supost que no ho farà sol, contarà amb “els millors” en el seu equip. El doctor Foreman especialitzat en Neurología, la doctora Cameron, el doctor Chase, el seu millor amic Doctor Wilson (Especialitzat en enfermetats cancerígenes) i la doctora Cuddy, dicrectora de l'hospital universitari Princetown.

House ha sabut captivar a el seu públic des del primer capítol. I és que des d'un primer cop el creador de House, Bryan Singer, s'ha inspirat en Sherlock Holmes alhora de crear el personatge , del qual la sèrie deixa caure molts “ous de pascua”. Malgrat ser un personatge groller i caracteritzat per dir les coses a la cara i sense parar-se a pensar en l'impacte que causarà la notícia al pacient, House ha sabut captivar i inclús enamorar a gran part de l'audiència. En un primer cop de vista, no sabriem dir ben bé el perquè. Molts són els que opinen que aquesta admiració ve deguda a l'efecte “llàstima” que causa el doctor, ja que és minusvàlid (coix d'una cama). Jo m'atreveixo a anar-hi més enllà.

Segons el meu parer, House s'ha creat un escut alimentat a base d'odi, soledat, antipatía, sarcasme i un llarg etcètera de qualitats negatives. De que es defensa? Del dolor que causa l'amor quan desapareix, del mal que poden arribar a fer les amistats, de la cara de pamfil que se't queda quan una esperança acaba en fracàs... I és que House, com molts de nosaltres, ha patit en aquesta vida. I és aquesta escència, que l'actor Hugh Laurie sap posar als ulls del personatge, la qual enganxa a tots els espectadors: darrere del número 10 de la medicina hi ha un ésser humà com qualsevol de nosaltres.

A tots aquells que els interessi aquesta visió, els recomano el llibre de Toni de la Torre que duu per títol “Guía para la vida del Dr. House”. En ella, i a mode de llibre d'autoajuda, l'autor encarna el paper de rol del doctor i explica com arribar a ser com ell, apart d'anecdotes i altres curiositats de la sèrie.

Aquí teniu unes quantes perletes de les que solta House:

- (Dr House a una monja) "Seguro que tienes mucha fe en Dios , pero a que miras a los lados al cruzar la calle "

- (Els metges li diuen a House que pot ser que li amputin una cama i ell s'hi nega) "Me gusta mi pierna, está conmigo desde que era un niño".

- (Chase li pregunta a House si li agradaria que discutís la seva vida privada) "Pues no, por eso carezco de vida privada".

- (House a la directora de l'hospital) "No soy el único de mi equipo, pero en mi equipo soy único"

- (A una pacient que vol ser donada de baixa per morir a casa seva amb dignitat) "No se muere con dignidad, se vive con ella"

- (House esta a casa de la seva ex-dona ajudant-la a fregar els plats quan de sobte entra l'actual marit d'ella i pregunta que esta pasant) "¡No es lo que parece! Parece que estamos fregando los platos pero en realidad estamos follando".

Si vols més frases, et recomano que facis clic aquí.

El que més m'agrada de la sèrie: Veure com Hugh Laurie interpreta perfectament el doctor amb tots els grans comentaris, reflexions i sarcasmes. I també, com no, el ratet que em fa pensar després de cada capítol (com ara la idea de treball en grup, el valor de la amistat, el lluitar per una causa que creus perdúda i al final no ho és, etc.)

El que menys m'agrada de la sèrie: Que House estigui enganchat a la vicodina. Pro bé,suposo que llavors no seria House. Ah, i Cameron (Como odio a esa mujerrrr!).

Pd: Felicitats tant a Andrea, com a Paula i a Franki. Això està quedant "de pel·lícula", jejeje!