Film#4 - Tideland, de Terry Gilliam

ATENCIÓ: El següent contingut conté Spoilers de la Pel·lícula. Si encara no l'has vist, et recomano que ho facis primer abans de llegir el que hi ha escrit en aquest post.

Bé, estem tots? Jejeje. Doncs començo.

Tideland és una d'aquelles pel·lícules fetes tansols per al "disfrute" del propi director, sense cap reflexió final i sense importar-li si agradarà o no al públic. El cine de Terry és així: o t'agrada, o l'odies.

Si ets dels segons, bye bye! Si ets dels primers podem passar dons a analitzar els aspectes de la pel·lícula (si, aquesta pel·lícula reuqeria pasar dos fases eliminatories per llegir el que llegiràs).

Tideland és una obra literaria escrita per Mitch Cullin que un bon dia va arribar a les mans de Terry Gillian i, segons la critica que he llegit, ha triturat i desfet per a que entri millor a la boqueta del espectador. És la part mitja entre "Alicia en el país de les meravelles" i "Psicosis". Jeliza-Rose és una nena que es troba en una situació poc corrent (però possible en qualsevol cas): els seus pares són drogadictes i fan partícep a la nena de les preparacions pre-narcòtiques. Quan la seva mare mor, parteix cap a un llarg viatge amb el seu pare, Noah, un roquer desfasat.

La pel·lícula salta de la realitat a la fantasía sense temps de assabentar-te'n. És espectacular aquesta relació si tenim en compte de que la nena no ha tingut cap tipus d'ensenyament i ha vist que la seva fantasía la compartien els pares quan estaven drogats. Per motius més que evidents, el seu pare també mor (sobredosi) i ella explora els voltants d'una casa buida on deixara volar la seva fantasía.

M'agradaria, encara que no sigui una crítica corrent, enumerar cadascun dels personatges i el que m'han fet sentir (si algo té la pel·lícula és que cap dels personatges que hi apareixen et deixen indiferent).

Gunhilda:

És la mare de la petita Jeliza-Rose. El seu estat es totalment psicòtic i passa de plorar per la seva filla a insultar-la, inclús pegar-li, en qüestió de segons. Té un protagonisme ben curt dins de la pel·lícula, ja que mor ràpidament (ignició de la trama) i la Jeliza-Rose no hi deixa més constància durant la pel·lícula (Se l'estimava ben poc, ja que ella mateixa mai va ser estimada en realitat).

Noah:

El pare de la petita. Roquer acabat enganchat al caball que li prepara la seva filla. En una de les seves paranoïes degudes a la droga decideix anar a visitar la seva mare. M'agradaria destacar dos coses d'ell. Crec que ell realment sent algo per la seva filla, ho dedueixo per la necessitat de parlar tot el rato amb ella, inclús despertar-la per una paranòia sobre Jutland, illa de Vikings. D'altra banda, crec que té molt simbolisme devant de la pel·lícula: el seu nom és bíblic, Noé, el que va fer l'arca i salvar les espècies del diluvi universal. És el conductor de la nena cap al nou món de fantasía.

Jeliza-Rose:

És la seva pel·lícula, protagonista en tot moment. Tot el que diu ho ha apres per mimetisme dels seus sers més propers (moltes frases que ja hem escoltat dels seus pares les repeteix ella). Inclús en un moment de la pel·lícula recrea una "falsa" mort de la seva mare, com si fos un joc. Comença tenint 4 amigues, totes elles caps de nines trencades, i les utilitza com a exteriorització de la conciència alhora d'afrontar situacions de la vida real, la qual cosa la manté en vida i la fa extremadament gran. És capaç de dutxar-nos amb un gran nombre de sentiments i sensacions. M'encanta la seva inocència que en ocasions arriba a ser dantesca, com per exemple quan juga amb el seu pare mort, maquillant-lo i posant-li una perruca.

Dell:

Una altre personatge boig, per variar. El seu estat de bojeria no ve donat per cap substància prohibida, sinò per una picada abella que la va deixar cega. En voler cremar els panals, les abelles enfurismades maten la seva mare. Practica la taxidèrmia amb animals i persones, i disseca la seva mare i a Noah, que resulta ser un antic amor (Tal com feien els egipcis, amb la mateixa idea de que un dia tornaràn a la vida). La seva bojeria fa veure la Jeliza-Rose tant com a estorb com a dolçor (quan estan reformant la casa de la mare de Noah, es passen una estona jugant les dos).

Dickens:

El gran amor de Jeliza-Rose. Un noi discapacitat mental, germà de Dell i criat, que veu una sortida d'aquest món al seu en els grans prats que te fora de casa seva. M'encanta la idea de que els veu com el gran ocea, bucejant inclús amb ulleres de buceig. La seva edat mental no deu passar les 8 anys i complementa perfectament amb Rose. Té un submarí imaginari i una extranya obsessió per el "Monster-Shark" (Els trens que passen per una via propera a casa seva i veu com a taurons). Crec que aquesta obsessió per posar coses a la via li ho ha ensenyat algú més gran que ell, ja que on la gent hi veu diversió en veure com queda una bici després de ser trencada pel pas del tren, ell veu un atac ferotge del tauró i un fracàs alhora de no mossegar l'ham. De petit va ser assatjat sexualment per la mare de Noah que l'obligava a besar-se i finalment mor per la seva estimada Jeliza-Rose.

La veritat és que després de veure-la necessites tornar-la a veure. És una bomba de sensacions que el director no et vol explicar directament a tu, sinò a ell mateix. Veig que l'estic fent molt llarg, així que et recomano que la miris si has sigut osat i has llegit aixó sense fer cas dels avisos que t'he fet al principi i que la tornis a veure si només l'has mirat un cop. Ara, perletes:

"Soy yo, Jeliza-Rose, y estoy muy emocionada porque hoy nos iremos en un gran viaje!"

"Estas preparada Mustique? -Yo nací preparada!"

"Noah: Es hora de las vacaciones de papa"

"Talvez si cierro los ojos, me despierto dentro de tu sueño"

"Besador Tonto!"

"Todavia de vacaciones, papa?"

"Dell: No lo haré aquí, no al lado de los tomates"

El que més m'ha agradat de la pel·lícula: Els planos de càmera i la sensació de no entendre res, quan ho estàs entenent tot.

El que menys m'ha agradat de la pel·lícula: Doncs crec que rés, tothom fa bé el seu parer i la història està molt ben presentada. Potser una mica més de paranoia estil "La ciencia del sueño" alhora de crear el submarí, els taurons, però està molt bé com està.