Vada: Per què es deuen voler casar la gent?
Thomas J.: Tots ho fan quan es fan grans.
Vada: Jo em casaré amb el Bixler.
Thomas J.: No et pots casar amb un professor, és il·legal.
Vada: Que no!
Thomas J.: Que si, perquè sempre et posaria excel·lents. No seria just, saps?
Vada: No és veritat.
Vada: Has fet mai cap petó?
Thomas J.: Com els de la televisió? No.
Vada: I si ho provem? Només per saber com és.
Thomas J.: Però no sé com es fa.
Vada: Fes pràctiques amb el braç.
Vada: Ja has practicat prou, tanca els ulls.
Thomas J.: Però aleshores no veure res!
Vada: Tu fes-ho.
Thomas J.: D’acord.
Vada: Quan jo digui tres.
Vada: Un, dos, dos i mig, tres.
Vada: No estiguis tant callat, home!
Thomas J.: Doncs... doncs...
Vada: Afanya’t!
Thomas J.: Prometo fidelitat als Estats Units d’Amèrica i a la república que representa. Una nació sota Déu, indivisible, amb llibertat i justícia per tothom.
Vada: No ho diguis a ningú.
Thomas J.: Tu tampoc, ves!
Vada: Escolta, fem un jurament.
Thomas J.: D’acord.
Thomas J.: Fins demà.
Vada: Fins demà.
Thomas J.: Vada, que pensaràs en mi?
Vada: Quan?
Thomas J.: Si no arribes a casar-te amb en Bixler.
Vada: Es clar!
És la meva pel·lícula. No me'n cansaria mai de veure-la. Me la sé de memòria, i tot i així, no deixa d’emocionar-me. Un drama ple de naturalitat, innocència i tendresa.
Film#3 - My Girl, de Howard Zieff
diumenge, 17 de juny del 2007
(Nota de l'autora: La meva gosseta és diu Vada! xD)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada